Llocs d'interès - Turisme

PARRÒQUIES

Sant Andreu de Gurb | Sant Cristòfol de Vespella | Sant Esteve de Granollers
Sant Julià de Sassorba | El Castell de Gurb


SANT ANDREU DE GURB

L'església de Sant Andreu de Gurb és la més gran de les quatre parròquies que hi ha al terme municipal de Gurb, que són: Sant Andreu de Gurb, Sant Esteve de Granollers de la Plana, Sant Julià Sassorba i Sant Cristòfol de Vespella.
Està situada al peu mateix del característic turó del castell de Gurb, a 563m d'altitud. Aquesta església apareix documentada l'any 942 i devia pertànyer primerament als senyors del castell, els Vicaris Comtals de la família dels Gurb-Queralt, però des del seu inici exercí com a parroquial. Des del segles X doncs, que els cristians d'aquesta contrada i encara avui, ens reunim sota els seus murs. L'edifici actual data del segle XII, aprofitant de l'anterior només el campanar que sembla per les seves característiques que és pre-romànic, molt provablement del segle X. L'absis a l'exterior està molt ben conservat, format de carreus de pedra sorrenca, ben tallats i disposats ordenadament en filades uniformes. La nau és coberta amb una volta apuntada i reforçada per uns tímids arcs torals. La construcció d'aquesta volta és posterior. Durant els segles XVII i XVIII l'església sofrí importants modificacions: les obertures per les capelles laterals i la sagristia; també la portada que es vestí amb pedra noble a l'estil neoclàssic. Tot l'interior fou decorat amb pilastres i cornises d'execució molt correcta i que confereixen a l’església un aspecte totalment unitari. Últimament, l’any 1993, s’ha retornat a l'absis, al seu lloc originari, els fragments que quedaven de l'altar barroc destruït durant la guerra del 36. A migjorn de l'església hi ha la plaça herbada des d'on es gaudeix d'un magnífic panorama sobre la Plana de Vic.


SANT CRISTÒFOL DE VESPELLA

Vespella apareix ja des d'abans de la reconquesta amb territori amb demarcació fixa i dotada d'església pròpia; ubicada dalt d'un serrat situat davant mateix de l'església actual. En aquest serrat hi havia una fortalesa o castell, que tenia al costat, des de 986, una basílica dedicada a Sant Cristòfol, és a dir, una construcció de tres naus coberta amb fusta que en el segle XI fou substituïda per una església de pedra. Aquesta església de pedra va fer de temple parroquial durant molts segles fins que s'aixecà l'església actual en el pla. L'altra quedà abandonada i de mica en mica s'anà ensorrant de manera que ja en l'actualitat no és possible dibuixar-ne l'estructura. L'església nova porta la data de 1759 a la llinda de la porta principal, però sembla que no fou acabada completament fins al 1784. Consta d'una sola nau ampla i espaiosa rematada per un plesbiteri i flanquejada per dues capelles laterals. El campanar és esvelt i consta d'una torre quadrada i un teular agut de quatre vessants. A la banda llevant de l'església hi ha adossada una espaiosa casa rectoral construïda a la mateixa època. Aquesta rectoria, cedida en ús al moviment Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi, s'està restaurant com a lloc de trobada de caps o responsables dels grups, i per acollir els caps de setmana grups de nois i noies d'aquest moviment. La parròquia està formada per cases disseminades en nombre d'unes 14 encara habitades, i unes altres poques que serveixen de segona residència, amb uns seixanta feligresos. En el terme de la casa de la vila fa poc s'hi ha format la urbanització Serra Bonica que consta actualment d'una vintena d'habitatges, la meitat dels quals són habitants durant tot l'any, els altres són residències d'estiu i caps de setmana.
En el seu terme hi ha una antiga capella romànica, Sant Vicens, la qual consta ja l'any 962, actualment no oberta al culte, prop de la masia del mateix nom.
En una muntanyeta a l'altre extrem de la parròquia s'aixeca la coneguda ermita de Santa Perpètua; el Papa Inocenci VI en una Butlla de l’any 1356, concedia indulgències als devots que la visitessin. En un collet del Serrat de l'Oro, situat sobre la vall de Vespella, hi ha les restes d'una antiga creu de terme, abans coberta per un pòrtic de columnes amb teulada, conegut per l'Oratori. Hom creu que el nom del Serrat de l’Oro deriva d'aquest antic oratori, avui molt malmès, però que té una peanya esculpida interessant.


SANT ESTEVE DE GRANOLLERS

Sant Esteve de Granollers s'aixeca sobre un petit puig al mateix peu de la carretera de Vic a Manlleu. La seva demarcació s'estén pel sector més planer del terme. És la parròquia més antigament documentada des del 903-, però no en resta res d'anterior a la reedificació del segle XI. L'església actual fou aixecada i consagrada el 1088. És l'edifici romànic més remarcable del terme, sobretot pel seu gran absis, decorat amb lesenes i arcuacions llombardes. L’interior guarda tota la nau, amb dos arcs torals, però ha estat excessivament restaurada carrinclonament, raó per la qual és més bonica per fora que per dintre. Sota l'altar major hi ha la sagristia, en un indret que ha de correspondre a una antiga cripta, amb finestres a la part baixa de l'absis. Té l'afegitó d’una gran capella del Santíssim, moderna, i també una capella del Roser, a la part de migdia, sota la qual hi ha la cripta o panteó de la família Abadal del Pradell, on hi ha enterrat el notable historiador català Ramon d’Abadal i de Vinyals. Té també una moderna rectoria i un espai de jardins entorn de l'església, que converteixen l'antic puig de Granollers en un indret acollidor i en una bonica miranda de la Plana.

Més Informació www.granollersdelaplana.es

SANT JULIÀ SASSORBA

És la parròquia més enlairada del terme (786 m), i estén la seva demarcació pel sector més muntanyós i despoblat. El 1091 es consagrà una nova església romànica: en resta una bona part de la nau, ornada amb actuacions llombardes, i el campanar, reformat en el seu coronament. El 1572 se li va construir una nova portada, i el segle XVIII fou suprimit l'antic absis per tal de construir-hi un nou presbiteri. L'any 1993 es va realitzar la restauració del campanar, quedant descobertes les finestres originals, a quatre costats, senzilles al primer pis geminades al segon i tercer. Tot hi haver passat nou-cents anys l’església de Sant Julià Sassorba amb el seu campanar romànic i un entorn privilegiat, ens ofereix un espai tranquil i un conjunt arquitectònic excel·lent per gaudir d’una estona agradable.

EL CASTELL DE GURB

Tothom coneix el castell de Gurb per ésser aquest el nom de l'encimbellat turó que fa d'espona, per ponent, a la parròquia de Sant Andreu de Gurb i que s'enlaira fins a 833 m d'altitud. La creu que fa un segle que el corona fa que alguns el coneguin com el turó de la creu de Gurb. La petita serralada, que té el seu cim més meridional en l'anomenat pròpiament turó del castell, acaba amb un potent rocam que fa de suport a les restes de l'edificació i, en temps remots, contribuïa a la seva inexpugnabilitat.
Com veurem, és poc el que en queda, però la seva importància històrica fou molt gran perquè ell era qui donava cohesió i unitat al gran terme de Gurb i al de Sant Bartomeu del Grau. S'ha estudiat ja a bastament la genealogia dels seus senyors i l'època en que ells senyorejaren el terme; per això aquí ens fixarem només en el que resta de la seva edificació. Cal distingir, primer de tot, que hi havia castells termenats (o que garantien defensa del terme) i castells (o casals que eren simples llocs de residència dels seus senyors), bé que també eren llocs fortificats. Així els senyors del castell de Besora residien al Casal de Montesquiu, els del castell de Solterra a la domus o fortalesa de la Rovira de Sant Hilari Sacalm, els senyors del castell de Taradell ho feien a Espinzella del terme de Viladrau, i així successivament. Si no ens consta que els Queralt, senyors del castell de Gurb, residissin mai al cim del castell, el que sí sabem és que tenien una casa o palau prop de l'església de Sant Andreu de Gurb i una altra a Vic, prop de la Catedral, que ha deixat el nom de Pont de Queralt i que uneixen la ciutat amb la Calla. Tampoc tenim coneixement que els castlans, que tenien el seu Casal al puig de Granollers de la Plana, hi residissin. El castell devia ser habitat per guardians i defensat pels homes del terme, que hi havia de fer vigilància per torns en èpoques de perills i defensar-lo o refugiar-s'hi en cas de guerra. És probable que hi hagués alguna cambra per al senyor, si calia que hi habités temporalment. També sabem que hi havia una capella dedicada a Sant Esteve, des de 1273, i que encara tenia sacerdot beneficiat propi el 1321. El castell ocupa el cim del turó i estava format per una torre central, uns murs que l'envoltaven, una cisterna, la capella i segurament altres cambres per a aixopluc dels que el vigilaven. Fins al 1427 hi havia una casa parada dalt del castell, puix que en aquest any s'hi va fer un robatori s'emportaren armes, roba i fins uns clamàstecs. és molt probable que el castell s'ergís sobre un indret habitat ja des dels temps més remots de l'època ibèrica i romana. L'any 1968 es varen fer algunes campanyes d’excavacions al cim del castell i és gràcies a això que van aparèixer la base de la torre, els murs i part de la cisterna. Dissortadament no es va fer cap plànol que coneguem de l'àrea excavada i avui dia la terra i l'herbei han cobert bona part dels vestigis que es varen posar al descobert. Sobre aquests vells murs és on s'assenta la moderna Creu del Castell.